BCN més que una ciutat: de la diagonal a badal

Divendres vam anar al cine, a veure "Cuatro minutos". La pel·lícula molt i molt recomanable, potser un altre dia en faig cinc cèntims, però en obrir aquest post volia escriure sobre BCN. La veritat és que jo sóc una admiradora a mitges de BCN. Admiradora pq trobo que és una ciutat molt humana, i "a mitges" pq a mi les ciutats sempre em queden una mica grans.
Però des de ja fa un temps, m'he adonat que BCN és més que una ciutat, n'és moltes, amb cares molt i molt diferents. Imagino que això val per totes les grans ciutats, però és de BCN que vull parlar.
El divendres mentre esperàvem que comencés la peli, doncs vam fer aquest passeig: Gran Via de Carles III, que es converteix en Rambla del Brasil, que es converteix en la Rambla de Badal, i avall i avall fins a trobar la via del tren.Tot plegat, un baixa i puja, entre quarts de deu i quarts d'onze del vespre. I és curiós com en tant poca estona, una ciutat pot canviar tant. Les cases, en són una mostra, però les persones que seien a prendre la fresca i fer-la petar és el que em va atreure. Des d'uns barcelonins d'avantguarda moderada; a uns avis d'aquells de tota la vida; i a uns no tan avis, també de tota la vida, però més barroers i sorollosos; i, finalment, encara uns altres, probablement també de tota la vida en els seus carrers d'origen, però encara diferents en una ciutat que tot just comença a habituar-se als nous fenòmens migratoris. Tots fent el mateix, gaudint d'una vesprada fresca, quan l'aire comença a córrer pel carrer, però les cases encara no han aconseguit oblidar el calor de la tarda. Tots fent el mateix, però sense barrejar-se. Eren ben bé com petites escenes en un gran teatre, com d'un viatge en el temps, que de sobte esdevé un viatge en l'espai.
Frapant, interessant, amb un punt de tristor. Aquestes en són nomes algunes de les escenes de BCN... penseu-hi, n'hi ha moltes, quasi tantes com persones. I potser encara més, quasi tantes com moments.