Després de vacances...

Ostres! Quants dies sense escriure... ha estat un llarg i profitós estiu. Però ja s'ha acabat. Mentre l'estiu passava, molts cops pensava "això ho posaré al blog". Moltes de les coses que vaig pensar, ja les he oblidat. L'estiu, per sort, s'oblida de pressa. De seguida tornem a entrar en la rutina, i l'estiu és només com un somni. Quasi com el record d'una peli o d'una obra de teatre. Sembla que tot allò que vam viure, li va passar a algú altre.

Hem estat al Canadà. Per la zona de Vancouver, després al Lake Okanaghan i, finalment, a les Rockies (Kootenay, Yoho, Banff i Jasper). La veritat és que ha estat molt guai... Senzillament brutal. El Gon encara viu una mica de renta, perquè es va comprar el típic llibre que explica les proeses dels exploradors. I és clar, ara li sembla que nosaltres vam ser mig exploradors. Ves, exploradors, allò que es diu exploradors no vam ser. Al primer rètol que vam veure que avisava d'un ós, vam endegar a córrer.
Però vaja, que els dos óssos més propers que vam veure van ser un al mateix Vancouver, en una mena de parc de natura, i el segon mentre anàvem en cotxe al voltant de Naramata. Quan vam arribar al motel ho vam explicar tot contents al nostre desdentegat hostaler, però ell ni es va immutar. Ens va dir, ah sí, n'hi ha molts de gats i óssos per aquí. Quan deia gats volia dir pumes!
Vam passar els dies d'hotel a motel i de motel a B&B. Recomanem molt especialment Mt Stephen Guest House. Va ser tota una sorpresa per nosaltres. Primer hi volíem passar dues nits, però després de la primera ja vam reservar-ne una tercera. Havíem estat a Banff just abans. Una mena de Baqueira canadenca, farcida de gent amb ganes de gastar-se els calerons i sovint amb productes de poca qualitat. A Field vam trobar el contrari. Poca gent, un lloc preciós, i fins i tot una botigueta on tot el que vam comprar estava boníssim.
I us n'explicaríem moltes... potser ho anirem fent. Però vaja, que ja som a casa altre cop. Currant, i desitjant que arribin les properes vacances.